Segons sembla, La Medicina Tradicional Xinesa és la primera ciència que va adonar-se de la importància de la presa dels polsos en els canells, junt al seu transcendental significat, essent utilitzats en el diagnòstic per l'aplicació de l'acupuntura. També hi ha constància que els egipcis utilitzaven els polsos per a dur a terme alguns actes curatius.

A la nostra era, a més a més de l'acupuntura, la fenomenologia dels polsos en els canells ha estat utilitzada per diversos estudiosos del tema, com és el cas del Doctor. Paul Nogier, de Lyón (Franca), pare de l'Auriculomedicina, en la que s'utilitza el pols radial esquerra en els seus aspectes positiu-negatiu. Un senyal anomenat pel Doctor Nogier "Reflex Auriculocardíac" (RAC), i que defineix com a " variació de l'ona estacionària a nivell arterial", fent-lo servir com a referència per a determinar els paràmetres que li són propis en el diagnòstic i el tractament de la seva tècnica. Posteriorment, s'han desenvolupat altres tècniques terapèutiques que han inclòs la detecció dels polsos dels canells com a referència en la teràpia. Aquestes utilitzen altres formes en l'ús dels polsos, amb diferent interpretació i conceptualització, com és el cas de la BCQH, en respecte de la MTX o del pols del Doctor. P. Nogier.

Científicament, existeixen dades que confirmen la presència d'un model d'informació que circula per les parets dels vasos sanguinis.

El científic espanyol José Borrell, que pertany al "Consejo Superior de Investigaciones Científicas" CSIC i director de l’Institut Cajal de Madrid –Espanya-, especialitzat en neurologia, duran un interviu, a la pregunta de com podria descriure’s la “geografia” neural, Borrell respon així a l'entrevistador:
 - Molt més complexa a la dels demés sistemes: per exemple, una vena, que és una porció de sistema circulatori, sincronitza la transmissió de molècules nervioses per tot l’organisme. Els seus principals components o unitats fonamentals funcionals sons les neurones i les cèl·lules glials que les cobreixen.
 - L’entrevistador afegeix: “... Que estan dotades d’una parla, o electricitat singular.”
 - Borrell respon: Transmeten la informació amb inusitada velocitat; l'arxiven amb mecanismes de memòria i aprenentatge; s’activen per mitjà de neurotransmissors o neuromoduladors, que passen impulsos d’unes cèl·lules a les altres. La seva parla o electricitat, com vostè diu, arriba fins l’últim racó del cos. Per això, si ens punxen en qualsevol part, sentim dolor...

 Aquesta entrevista, titulada “El trasplante de todo el cerebro es una utopía”, va ser publicada pel periodista Manuel Torreiglesias, el qual, quan en boca del científic Borrell escriu: “un tros de vena”, genèricament es refereix a tots els vasos sanguinis, arteries i venes.
 Aquesta porció del text de la mencionada entrevista ha estat transcrit des la revista de publicació mensual Muy Interesante nº 136 Pág. 91-92 de l'any 1992.

Tal com descriu el Doctor. P. Nogier, la congestió arterial es produeix en zones específiques al llarg de tot el recorregut d'aquests conductes sanguinis.

Fenomen que podria produir-se per una acumulació energètica d'un alt contingut bioinformàtic, significatiu de l'estat de l'holograma particular de cada individu. Aquesta acumulació bioenergètica produeix un vessament de la capacitat contenidora de la zona on es produeix el fenomen congestiu en l'arteria, provocant una expansió de la mateixa, la qual es difon en l'espai, de manera semblant a com ocorre en els intercanvis bioenergètics a través dels punts d'acupuntura. Però és als canells on el fenomen dels polsos tenen una, més gran importància com a bioinformació, interpretada per la BCQH com una expressió de l'holograma particular de cada individu. Una zona on s'ha confirmat que la manifestació de la bioinformació hologràmica és més viva i homogènia que a la resta dels polsos que es troben en el cos.

Durant la seva investigació, el Doctor. P. Nogier va detectar vuit freqüències iguals a cada orella, distribuïdes en diferents àrees idèntiques entre ambdós. Set d'aquestes freqüències es troben a la part interna de l'orella (al costat que mira cap a fora, la part contrària del crani; el costat pel qual sentim), i la vuitena ocupa la totalitat de la part externa, la part que mira cap el crani. Aquesta freqüència precisament coincideix amb la freqüència universal de 1,1 Hz., corresponent a la cinètica cardíaca. D'aquesta forma, podem comprovar com aquestes àrees guarden una analogia amb el nombre de trigrames constituents dels dos grafismes descrits.

Una altra referència que també referma aquest model d'analogia, és la que el Dr. P. Nogier va comprovar que l'orella dreta reflexa els dos costats del cos, mentre que l'esquerra tan sols reflexa el costat esquerra, de manera que, analògicament, en aquest context, l'equació d'en Fu Xi seria la representativa del Tot Universal, el Macrocosmos, mentre que l'equació d'en Wen Wang seria la representativa del Microcosmos, marcant una diferenciació jeràrquica la qual es manifestaria d'una forma o altre en el nostre organisme. El que això no significa que l'equació d'en Wen Wang tan sols es trobi com a referència en el costat esquerra de l'organisme, ja que es tracta de tot l'individu.

Igual que a la Medicina Tradicional Xinesa, l'Egipciana o a l'Auriculomedicina del Doctor. Nogier, a la BCQH, el Biocibernetista utilitza el mateix organisme com a únic interlocutor vàlid, consultant a través dels polsos com és el seu estat, o quins són els predominis i preferències dels seus diferents nivells energètics. D'aquesta manera, realitza una anàlisi paramètrica que li permetrà, recolzat en la tècnica que li és pròpia, portar a terme tota la sessió terapèutica. Durant la teràpia, el Biocibernetista executarà la seva labor guiat pel pols de síntesi.

Sense la possibilitat de detectar les alteracions congestives ritmecardìaques de la paret arterial, no ens seria possible conèixer el que passa a l'holograma del pacient i, per aquest motiu, ens resultaria imperceptible la fenomenologia biocibernètica hologràmica del mateix.

Els polsos no tan sols comuniquen el ritme cardíac, sinó que a més a més transmeten un peculiar missatge, "idioma" que, dins de l'àrea de la BCQH anomenem "la informació de l'holograma del pacient". Per un costat, doncs, el Biocibernetista s'adona del ritme cardíac, a la vegada que percep la informació biocibernètica de l'holograma de l'individu, en forma d'energia, a través del seu palpís del dit gros.

En aquest missatge binari es basa el/la Biocibernetista per portar a terme la seva labor terapèutica.

La Biocibernètica Quàntica Hologràmica utilitza sis polsos diferents localitzats a ambdós canells del pacient, tres a cadascun d'ells. Aquests polsos són coincidents amb els d'altres tècniques, però no obstant, el model morfològic del pols de la BCQH i la forma de la seva lectura són específiques d'aquesta, donat que la utilització de la Bioinformació Analògica interactiva subtil produeix una resposta genuïna en els polsos, molt diferent de la resposta que origina la utilització d'altres elements i medis en la regulació del sistema psicosomàtic en qualsevol altra fórmula terapèutica.

Un examen previ dels sis diferents polsos del pacient, permetrà determinar l'anomenat "Pols de Síntesi" o "de Referència", amb el qual s'efectuarà tota la labor terapèutica. Depenent de l'estat i circumstància del malat/a, on entre els sis polsos, el de Síntesi podrà ser diferent en cada sessió.

El pols de Síntesi transmet la informació referida al grau d'harmonia o conflicte que pot existir entre el pacient, com a Microcosmos que és en respecte a l'Univers, el Macrocosmos que l'ha creat i li dóna aixopluc, del qual és part única, diferenciada i que no és pot repetir de la resta. Aquest és el motiu de la seva identitat, i la importància que pot tenir aquesta relació en la salut de l'individu. Alhora, aquesta mateixa informació manifesta el grau d'harmonia de l'individu en la seva pròpia dualitat matèria esperit, reciprocitat de la qual se'n derivarà el seu equilibri psicosomàtic, o sigui, la salut.

Els polsos es divideixen en dos grups, els primers, situats al canell de l'esquerra pertanyen a l'àmbit del subconscient, mentre els de la dreta pertanyen a l'àmbit conscient. Cada pols mostra una imatge global del pacient, i cadascun manifesta un aspecte predominant de l'individu en particular.